Art artístic per a tothom

Em va agradar des del primer moment. Pels colors, que em semblaven poc seriosos, vius i intensos; per les formes, que aparentaven ser despreocupades, com si l’atzar les hagués unit. El conjunt en si. I després, quan, apassionadament expressava el meu amor per aquell art em deien: però si això ho pot fer un nen de tres anys. Sí, sí. I amb veu de senyor gran que per tot es queixa. Aleshores, de cop, callava, m’ho repensava. A tots ens ha passat, no? Que un sol comentari sembli que ens hagi de desmuntar la vida i l’amor per ella. Tot i així em seguia agradant sense saber per què. Ara ho penso i me’n en ric. L’obra de Kandinsky equiparable als gargots d’un infant?

Ens en falta molta, d’humilitat. Quan desconeixem una disciplina val més que no diguem res. Jo m’he atrevit a escriure aquestes línies per presentar una idea que no és difícil d’entendre. És un concepte bàsic. Sense pretensions. El que pretenc és, d’una manera molt subtil, desmuntar la idea que l’art nou, l’art contemporani, separa la gent que l’entén de la que no l’entén. Potser no ho sabíeu. Però els més importants dels crítics d’art consideren que el públic de l’art d’avui no es divideix entre la gent a qui li agrada i a la que no. Ells han decidit que en la societat hi ha una massa que no entén aquest tipus
d’art i un grup reduït que sí. I que per tant, serà aquest grup reduït el que, des del seu coneixement, pugui decidir si li agrada o no. Des de la ignorància no es pot opinar. Evident. Però algú ha intentat explicar a la massa aquest tipus d’art? L’art de fer tres gargots en una tela, de traçar formes sense sentit o d’exprimir fins a l’última gota aquella substància anomenada abstracció?

Això és el prefaci per una petita reflexió sobre l’art d’avui en dia. Primer intentaré explicar per què crec que s’ha establert aquesta idea separatista i després, com bonament pugui, us presentaré els trets principals de l’art nou. Podreu decidir, d’aquesta manera, si us agrada o no.

Aquesta divergència, a part de ser classista, és d’allò més egoista. La podríem exemplificar en el cas que un grup de científics descobrissin alguna cosa i no la compartissin amb la societat. Segur que deu passar. Però hi deuen entrar interessos estatals, econòmics i polítics entremig. Quina mandra.

Però en l’art? Cal minvar-ne el públic? És com quan topes amb un magnífic grup de música però te’l guardes per tu sola durant un temps. No vols que es popularitzi perquè és teu! Tu l’has descobert. I tens el luxe d’escoltar-lo mentre ningú més ho fa! Tens por a perdre exclusivitat. És el típic tòpic, quan els grups pels quals tens una fidel devoció comencen a sortir als cartells dels festivals, quan tothom canta les seves cançons, quan la multitud fa veure que els coneix des de sempre… En aquest moment, per tu, perden valor. És aleshores quan guardem els primers discos, rememorem els primers singles i recordem els vells temps quan només els coneixies tu i la teva mare.

És inevitable. Necessitem sentir-nos diferents. Ser únics. Però sabeu què? No us preocupeu, que ja ho som. És molt lleig privar a algú d’un plaer tan potent.

Mireu. L’art contemporani és com és perquè el que es pretén és deshumanitzar-lo. Intenta evadir-se de les tradicionals representacions realistes perquè considera que amb elles no es pot gaudir plenament del plaer estètic que ens ofereix una obra. És ben senzill. S’exemplifica amb la idea de la finestra. A casa hi ha una finestra. I en ella es veu un paisatge. La idea de l’art nou és observar el vidre de la finestra, no el paisatge. Però com que el paisatge existeix ens és gairebé impossible fixar-nos en el vidre. Es tracta d’això. De complaure’ns en la contemplació de l’obra i de la seva essència estètica. Admirar els seus colors i deformitats sense que vulguin representar res.

La idea d’un art artístic.

Un art que no tingui la intenció de complaure al seu públic fent que es senti atret pels destins humans que es representen en l’obra.

Ara ja ho sabeu. I podeu decidir si Kandinsky us agrada o no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s